TROBADA AMB ELS COOPERANTS
ALBERT, ALÍCIA I ROQUE
PATRIARCA ABRAHAM
27 de setembre de 2010
Amics, companys, coneguts i participants del les estones de silenci del capvespre.
Som molts els qui ens hem anat trobant al llarg d’aquests 9 mesos en aquest petit espai amb:
• La imatge d’una mare,Maria, que es deixa acaronar pel seu fill.
• Davant una paret blanca que hem anat omplint d’escrits.
• La llum d’un ciri que no s’apagava mai.
• Un mantell acolorit provinent de terres llunyanes, que anàvem il•luminant amb petites llànties.
• Una porta de vidre que ens comunica amb el món exterior.
Aquests elements, junt amb el toc de la campana dedicada al continent africà, i el cant final de la pau, ens anaven provocant i ens anaven convidant per continuar i tornar l’endemà; o potser no era això, potser era el mateix silenci que omplia els nostres cors el motiu que ens feia tornar dia rere dia.
Albert, Alícia i Roque, us volem dir que tota aquesta situació la va provocar la vostra absència, però sobretot l’esperança del vostre retorn
El nostre començament va ser de rebel•lia, impotència, i des de la nostra petitesa ens volíem menjar el món. Tot seguit va venir la incertesa i la desconfiança per passar a la serenitat, la calma, la prudència...
Les nostres primeres vesprades eren fosques i fresques tal com correspon als mesos d’hivern, i amb la primavera, el retorn de l’Alícia. Amb l’estiu la llum del sol entrava pels finestrals i impregnava de claror la paret blanca; aquell sol era el mateix que us il•luminava al desert. Les portes de vidre les vam obrir i fèiem el silenci amb el sol que compartíem amb vosaltres i les portes obertes i així és com varem rebre la notícia més esperada.
Albert, Alícia i Roque, us volem dir que vosaltres sou la causa d’aquestes trobades de silenci, també vosaltres en sou la conseqüència de la seva continuïtat.
BONA TORNADA
AQUESTA TAMBÉ ÉS LA VOSTRA CASA
GRÀCIES PER LA VOSTRA PRESÈNCIA
Barcelona, 27 de setembre de 2010
